350 ANYS de RESISTÈNCIA

1618: Resistència dels txecs de Bohèmia contra els Habsburg: és l’inici de la guerra europea dels Trenta Anys. França s’implica directament en la guerra contra l’Habsburg de Viena amb la invasió de la Lorena (juny de 1633) ¡ de bastions d’Alsàcia (novembre de 1634).

1635, 19 de maig: França declara també la guerra als Habsburg de Madrid: el principal teatre d’operacions era l’anomenat “camí espanyol” que unia Flandes amb el Milanesat. Però ben aviat els Pirineus van ser també objecte de confrontació. Tant Richelieu com el comte-duc d’Olivares veien amb bons ulls un front pirinenc. El primer per aprofitar el descontentament de bascos i catalans i un front amb lleves novelles poc preparades i el segon per a obligar als catalans a involucrar-se en les guerres del rei.

1637, juliol-setembre: Campanya hispànica de Leucata (Llenguadoc): les tropes franceses recuperen el castell de Leucata.

1639-1640, juliol-gener: Campanya en defensa del castell de Salses (Rosselló), ocupat pels francesos. Participació activa de terços catalans i valencians i abandó de la plaça pels francesos. El diputat militar Francesc de Tamarit encapçala el terç de la Generalitat de Catalunya. Es parla de 7.000 o 8.000 baixes catalanes a Salses, les més per malaltia

1639-1640: Comença sobre Catalunya la plaga dels allotjaments de tropes en previsió de la següent campanya d’estiu. A inicis de desembre de 1639 Perpinyà ja ha d’allotjar 3.500 cavalls o cuirassers (és a dir homes de cavalleria). “jo no puch dir ni scriura –diu el notari perpinyanec Pere Pasqual-- lo mal que han fet en la present vila” “que la vila no aparexia sinó unas stables” i aconsella als seus decendents, en cas de guerra, que “se’n vajen a la fi del món per respete de tantes y tants grans vexacions [...] nos han fetes los soldats”.