350 ANYS de RESISTÈNCIA

1641, gener: Ambaixada portuguesa a Catalunya animant als catalans a continuar la lluita.

1641, 16-17 de gener: Es desestima la constitució d’una república catalana sota protecció del rei de França davant l’ofensiva espanyola i l’actitud poc de fiar de França a Tarragona si no s’accepta a Lluís XIII com a rei. Ideològicament es parla del rei de França com a descendent de Carlemagne i per tant s’accepta aquest sobirà no tant en termes de regne de França com en termes d’imperi carolingi.

1641, 21 de gener: Derrota catalana a Martorell

1641, 23 de gener: A Catalunya es proclama Lluís XIII com a comte de Barcelona

1641, 26 de gener: Batalla de Montjuïc i derrota de l’exèrcit espanyol per l’exèrcit franco-català. Important paper dels gremis armats i dels habitants de la Ribera en la victòria de Montjuïc.

1641, 27 de febrer: Mort del president de la Generalitat Pau Claris. Sospites d’enverinament.

1642, setembre: Tot el Rosselló amb Perpinyà és ocupat pels francesos.

1643, maig-agost: Comença la política de desterraments contra clergues i nobles i de repressió contra els no addictes a França per part de les autoritats franceses.

1644, gener: Pèire de Marca, arquebisbe de Tolosa, és nomenat visitador General. Serà l’autèntic governador de Catalunya durant quasi tot el període de la guerra, sempre enfrontat amb la Generalitat de Catalunya. Practicarà sovint una política repressiva. Catalunya manté l’organitzció civil a través de les Conferències mixtes dels consistoris catalans.

1644: Mal any militar franco-català: Lleida a mans de Felip IV; el setge de La Mothe a Tarragona fracassa; Balaguer i Agramunt passen a mans espanyoles.

1644 : L’agost de 1643 decisió d’iniciar negociacions de pau. El 1644 s’inicien les converses de Münster (Westfàlia) entre l’emperador Habsburg i els francesos. Catalunya, que temia la divisió del seu territori, envia a Münster el jurista Josep Fontanella, regent de la cancelleria reial a Catalunya. Josep Fontanella marxa el 20 d’agost de 1643 amb el seu germà de secretari, el poeta Francesc Fontanella. Travessa França i les Províncies Unides (Holanda) aprofitant sobretot la navegació fluvial. Ha de solventar dificultats en el seu pas pels Països Baixos espanyols. A París s’entrevista amb el cardenal Mazzarino (octubre de 1643), a La Haia té audiència amb els prínceps d’Orange (desembre de 1643) els quals prometen assistència holandesa en els interessos de Catalunya. El 17 de març de 1644 arriba a Münster. Fontanella anhela una Catalunya com Holanda i pensa en tractats que donguin camí lliure al comerç amb Amèrica. L’actuació de Fontanella, al qual no es deixa entrar en les sessions de negociació, no descura defensar la unitat catalana davant de l’ambaixador venecià i el nunci pontifici a Münster; aixeca sospites i França l’obliga a tornar (abril de 1645). El nou designat és el doctor Francesc Martí Viladamor, clarament més fidel a França que no als consistoris catalans, i per tant disposat a acceptar una treva que divideixi Catalunya.