350 ANYS de RESISTÈNCIA

1645: Rumors a Barcelona que a Münster Mazzarino proposa una treva a Catalunya deixant el país dividit. Els consistoris catalans envien Josep d’Ardena a París per tal d’aclarir la situació de Catalunya en les converses de Münster. A la tornada de Martí Viladamor i Ardena, aquests són destituïts pels consistoris catalans per la seva actuació poc clara en relació a la treva divisòria.

1646, 20 de gener: França proposa tornar Catalunya amb el Rosselló a la Monarquia Hispànica a canvi dels Països Baixos espanyols i una llarga treva a les Províncies Unides i a Portugal. La proposta feta, d’esquena als catalans, no és acceptada per Espanya, tot i que la pressió militar sobre el País Valencià i Aragó estava segons França posant en perill la fidelitat d’aquests regnes.

1648, 24 d’octubre: Pau de Westfàlia: França obté els bisbats de Metz, Toul i Verdun, l’Alta Alsàcia i Baixa Alsàcia, el Sundgau, la possessió del Pirenolo, la batllia d’Hagenau, la “prefectura provincial” de la Decàpolis, la vigilància sobre 10 ciutats alsacianes de l’Imperi (a excepció d’Estrasburg) i dos caps de pont en el Rin (Pont de Breisach i Philisburg). La guerra franco-hispànica continua.

1652, 13 d’octubre: Caiguda de Barcelona i entrada triomfal de don Joan Josep d’Àustria amb l’exèrcit espanyol, un lleó i dos tigres. Barcelona, per primera vegada en la seva història es veu obligada a acceptar guarnició dins la ciutat i alimentar el lleó i els dos tigres en plena fam i pesta. A partir d’ara les insaculacions del Consell de Cent i de la Generalitat estaran sota el control de la monarquia. És a dir, el rei no aboleix les institucions perquè no té prou força i la guerra encara continua però passa a controlar el seu personal polític. Catalunya esdevé militarment dividida entre dues monarquies en guerra.

1653-1654,17-juny-8 de juny: Constitució d’una Generalitat a Perpinyà.