|
1659, 18 de juny: Protesta de la Generalitat de Barcelona a Felip IV per la notícia del tractat de pau que divideix el territori català: unes institucions atemorides en plena postguerra elevaren una carta a Felip IV contra la divisió: “Lo consistori ha tingut notícia del tractat de la pau entre sa magestat, Déu lo guarde, y los christianíssim rey de França, y se ha dit que lo comtat del Rosselló se separaria del present Principat, restant baix obediència de França, lo que seria grandíssim dany y perjudici de aquest Principat. Y no obstant que prometem de sa magestat nos farà mercè en no permètrer esta separació per sa clemència y desitjar tots nosaltres y los del comtat de Rosselló restar baix sa obediència y ser sos vassalls, ab tot, considerant lo interès tant gran que lo Principat té, havem repensat si per la obligació de nostre càrrech devia fer lo consistori alguna diligència representant a sa magestat son real servei y lo interès del Principat”. La carta no tingué resposta.
1660, 23 de març: Conferències de Ceret. Trobada dels comissaris francesos i hispànics per delimitar la ratlla de la nova frontera. Per part francesa actuen Pèire de Marca, arquebisbe de Tolosa, que havia estat visitador de Catalunya durant bona part de la guerra dels Segadors i autor de l’obra pòstuma Marca Hispanica sive limes hispanicus i el bisbe d’Orange Jacint Serroni. A Pèire de Marca el seu paper com a comissari li valgué l’arquebisbat de París (1662). Per part hispànica els comissaris foren dos catalans que no representaven les institucions catalanes: Miquel Salvà, lloctinent de mestre racional, i Josep Romeu i Ferrer, membre de l’audiència reial a Catalunya. Les institucions catalanes no foren ni consultades ni informades. Pèire de Marca posseia erudició històrica dels clàssics romans. Però això no vol dir que Salvà i Romeu no tinguessin coneixements. Tenien superiors coneixements medievals i de caràcter empíric. La falsa idea dels Pirineus com a frontera entre les Gàl.lies i Hispania era un hàbil sofisme de Marca. Ni els Pirineus havien estat “anciennement” la divisó segons la versió francesa, ni aquests havien estat ”comunemente” la divisió segons la versió espanyola. Eren ben al contrari, el bressol de Catalunya. Marca intentà imposar que la divisió de les Gàl.lies i Hispania arrencava del Cap de Creus i Sant Pere de Rodes a la Seu d’Urgell i Vielha, tot passant per Oliana, el coll de Jou i el Portús. Defensava que la comarca del Vallespir i fins i tot el Conflent havien format part del Rosselló i rebutjava que les dues comarques esmentades haguessin depès dels Comtes de Besalú i de Cerdanya. Els comissaris hispànics volien salvar Banyuls i Cotlliure i Marca s’entestava, a més, a incorporar a França tota la Cerdanya, la Seu d’Urgell amb el seu territori i el comtat de Castellbò. No hi hagué acord. Mazzarino fins i tot consultava mapes amb l’ajuda del rossellonès Ramon Trobat. Entretant el casament de Lluís XIV amb Maria Teresa d’Àustria filla de Lluís XIV esperava.
1660, 31 de maig: Luis de Haro i Mazzarino signaven una nova redacció del capítol 42 del Tractat dels Pirineus. En aquest, el rei catòlic cedia al cristianíssim el Rosselló i el Conflent amb la població de Banyuls i França reconeixia a Felip IV la sobirania de Catalunya amb la vegueria de la Cerdanya menys la Vall de Querol i la torre Cerdana i el territori que comunicava la Vall de Querol amb el Capcir i el Conflent: en conjunt 33 pobles (villages) sense esmentar-ne la seva jurisdicció, situats en l’esmentada vall. Ara podia celebrar-se el casament reial que tingué lloc el 9 d’agost de 1660 a l’illa dels Faisans (Baix Bidasoa).
1660, juny: Decret de Lluís XIV de dissolució de les institucions polítiques que havien regit la vida jurídica de Catalunya, sobretot la Generalitat i l’audiència i creació del Consell Sobirà del Rosselló. Totes le vegueries nordcatalanes passen a dir-se Rosselló.
1660, 30 de juny: Protesta dels catalans del nord contra la dissolució de la Generalitat en nom de l’article 55 del Tractat dels Pirineus, en el qual es manifestava que es respectarien les Constitucions i llibertats de Catalunya. La cort de París no en fa cas.
1660, juliol-novembre: Conferències de Llívia: hi hagué la darrera batalla diplomàtica a Llívia entre Salvà i Serroni encarregats de designar els esmentats 33 pobles. El 13 d’agost, Serroni ja informa que 28 pobles amb la seva jurisdicció de fet ja són més de cinquanta nuclis de població. Però no hi ha acord amb Llívia perquè Salvà insistia que era una vila i no un village. El novembre encara discutien fins que arribà l’ordre de Mazzarino de no insistir en la demanda de Llívia. Era la partició escandalosa d’una Vall que entre altres coses deixava Ix sense terme muncipal i apareixia el que ha estat anomenat la paella de Llívia.
|
