350 ANYS de RESISTÈNCIA

1663-1674: Revolta dels Angelets i conspiracions nordcatalanes. Entre 1667 i 1697 Lluís XIV s’implica en moltes guerres: Guerra de Devolució (1667-1668), Guerra d’Holanda (1672-1678), conflicte de les “reunions” (1683-1684) i la guerra de la Lliga d’Augsburg o dels Nou Anys(1689-1697). La pau dels Pirineus fou més una treva que un tractat de pau, pau que va durar just 7 anys. L’ambició de Lluís XIV sobre els Països Baixos Espanyols, la rivalitat amb Holanda, l’ambició sobre el Franc comtat i en definitiva la voluntat de portar la frontera al Rin explica una segona meitat del segle XVII de guerres continuades, latents o obertes. En totes elles Catalunya hi va patir la guerra. Girona queia en mans de França el 1694 i Barcelona el 1697. En aquest marc de guerres Lluís XIV oferí en més d’una ocasió, com ja havia fet a Münster, la permuta de les vegueries nordcatalanes pels Països Baixos o el Franc comtat. Fins a la Pau de Nimega (1678) els catalans pogueren aspirar a la unificació del seu territori. Aquest transfons indica que les revoltes antifiscals dels Angelets 1663-1673 no foren merament antifiscals sinó també patriòtiques i que les conspiracions de 1674 sempre tipificades com hispàniques foren també patriòtiques és a dir presidides per la voluntat de reunificació amb els catalans del sud. La revolta dels Angelets i les conspiracions de Vilafranca del Conflent, Perpinyà i Cotlliures de 1674 foren durament reprimides pel Consell Sobirà del Rosselló presidit pel lleidatà Francesc Segarra.

1679-1682: Construcció per Vauban de Montlluís, destruint pobles i cases, Montlluís permetia a França dominar la Cerdanya.

1701-1710: La mort de Carles II (1700) va seguida de l’entronització de Felip V, duc d’Anjou, a Madrid com a rei. S’inicia la Guerra de Successió amb l’entrada a Barcelona de Carles III arxiduc d’Àustria. En aquests anys, Felip V celebrà Corts als catalans (1701-1702) i confirmà el tractat de 1659. Amb l’arribada de l’arxiduc Carles III en les Corts de 1705-1706 es posa en entredit el Tractat. El 17 de maig de 1710, la Generalitat, davant del coneixement dels tractats de Pau que es discutien a La Haia, demana a Ramon Vilana i Perlas, català secretari de Carles III que “se restituís lo comptat de Rosselló y Conflent de forma que en la conclusió de la pau restàs aquell per lo rey nostre senyor”. La Conferència de ministres de Carles III l’11 de juny de 1709 ja havia assumit aquesta reclamació. L’actuació del Consell Sobirà del Rosselló permet observar l’existència de vigatans o austrasistes entre els nordcatalans. El Triomf borbònic de la guerra va liquidar aquesta esperança.

1866-1868: Tractats de Baiona: delimiten formalment amb fites la frontera política.