350 ANYS de RESISTÈNCIA

Esborrem el Tractat dels Pirineus

amb el suport de

Agenda

Premi Joan Cromines

La CAL atorgarà els IX premis Joan Coromines el dissabte 8 de maig de 2010. El Col.lectiu 350 anys serà un dels 4 guardonats. Programa: Presentació del manifest del CORRELLENGUA 2010 Mostra de danses de l'Esbart Dansaires de l'Hospitalet Sopar de la Llengua Catalana Actuació del Grup folk i música tradicional Sants&Fot Prensetarà l'acte Laura Codina Seran guardonats: Dr. Joan Solà Cooperativa Abacus Comissió 350 anys de resistència al Tractat dels Pirineus Coordinadora Sardanista de l'Hospitalet cartells i tots els detalls
Se torna a formar la Commissió 350 anys

El dijous 2 de setembre a les 20h se torna a constituir la Comissió 350 Anys.
Casal Jaume 1er - Centre Cultural Català
23 avinguda del Liceu- Perpinyà Ara toca preparar els actes de commemoració del 7 de novembre. La reunió és oberta a tota la gent que vulgui fer aportacions per mor de denunciar un any més el Tractat dels Pirineus. el 7 de novembre tancarem els actes del 350è aniversari del Tractat. Per a més informacions contacteu-nos

per a la comunitat internacional, Tractat i conseqüències en llengua anglesa en pdf

concurs fotomuntatge

Reglament del Concurs

350 anys a Facebook

Translate this page

Inici

Ho sabeu? respostes

Les Institucions catalanes van participar a la redacció del Tractat?

Amdos bàndols: Reialme de França i Corona d'Espanya, van negociar la partició sense consultar les Corts Catalanes ni els organismes catalans de govern ni tan sols notificar el tractat. Així es manifestava el creixent absolutisme d’ambdues monarquies que deixaven clar el menyspreu total pel carácter d’unitat nacional, cultural i lingüística de les terres desmembrades.

La mutilació de Catalunya no fou acceptada per les autoritats catalanes perquè la consideraven feta contra les constitucions del país (les quals són ignorades expressament pel Tractat) i continuaren considerant inclosos dins del Principat de Catalunya els territoris perduts. Així doncs, les Corts Catalanes continuaren incloent-los en el còmput de les terres del Principat, i en la reedició de 1702 de la publicació de Lluí de Peguera titulada Pràctica, forma i estil de celebrar Corts Generals en Catalunya continua incloent una Nòmina de les ciutats, viles i llocs del Principat de Catalunya i comtats de Rosselló i Cerdanya on continuen figurant els pobles separats pel Tractat.

Qui va firmar el Tractat

La resposta és ambígua

L’autèntic tractat es signava a París el 5 de juny de 1659 entre Antonio de Pimentel, comte de Benavente, amb poders de Felip IV i Mazzarino, és a dir es signaven uns articles que van ser la base de la pau acceptada pels monarques a l’Illa dels Faisans (Baix Bidasoa) el 7 de novembre de 1659.
El senyor Luis Méndez de Haro, per part hispànica, i el cardenal Mazzarino, per part francesa formalitzaren la signatura del Tractat (7 de novembre de 1659), i Lluís XIV de França i Felip IV de Castella n’escoltaren la lectura i el juraren com a pas previ al casament del rei de França amb Maria Teresa d’Àustria, filla de Felip IV de Castella.

Tenim 8 visitants en línia