|
1640, gener-juny: Alçament popular català contra els tercios hispànics. La revolta d’abril-maig de Santa Coloma de Farners ha estat considerada el senyal de l’alçament general dels pagesos, els segadors i els ravals urbans. S’estén el crit de “Visca la terra y múyran traÿdors”. Segons dictàmen dels juristes de la Generalitat de 1630 els allotjaments havien de ser limitats segons Constitucions de Catalunya i no complets a la “lombarda”.
1640, 10 i 18 de març: Empresonaments ordenats pel virrei comte de Santa Coloma: el dia 10 de Lleonard Serra comerciant i jurat del Consell de Cent de Barcelona i del cavaller Francesc Joan de Vergós per reclamar que no es fessin balls i que els consellers es posessin gramalles de dol en senyal de protesta pels patiments de Catalunya. 18 de març empresonament del diputat militar Francesc de Tamarit per reclamar el càstig i l’expulsió dels tercios.
1640, 13 de maig: Excomunió formal dels tercios pel gallec Gregorio Parcero, bisbe de Girona i cap de breu apostòlic.
1640, 22 de maig: Primera entrada dels revoltats a Barcelona els quals obren les presons i posen en llibertat a Vergós, Serra i Tamarit. Apareix un autoanomenat “exèrcit cristià” que exigeix voluntat política a les autoritats catalanes.
1640, 7 de juny: Segona entrada dels revoltats a Barcelona i Corpus de Sang. En el curs dels esdeveniments mor el virrei Dalmau de Queralt i de Codina Comte de Santa Coloma fora muralla al peu de la muntanya de Montjuïc a les hortes de Sant Bertran perseguit pels revoltats. Tot corrent a la recerca d’una galera, va caure, es trencà el canell i caigué en basca. Segons el dictamen forense, ja era mort quan els revoltats l’encalçaren.
1640, 11-27 de juny: Els terços espanyols bombardegen Perpinyà
1640, finals de maig i inicis de juny: Enmig de la revolta contra els allotjaments, s’inicien els primers contactes informals a Leucata de Francesc de Vilaplana i Aleix de Sentmenat amb el mariscal francès d’Espenan i el governador de Leucata el gascó Roger de Bossort a la recerca d’un possible suport militar: contra un rei només pot un altre rei. Per les mateixes dates, després del Corpus de Sang, es fa evident la intervenció militar hispànica contra Catalunya.
1640, 21-22 de juliol: Revolta a Tortosa contra els soldats hispànics allotjats al castell.
1640, mitjan d’agost: Felip IV fa públic que vindrà a Catalunya amb un exèrcit a acabar les inacabades corts de 1626. La resposta catalana és que Corts (Parlament) i Exèrcit són incompatibles perquè els vots han de ser lliures.
1640, 23 d’agost: El cap dels tercios allotjats a Perpinyà fa arrestar Aleix de Sentmanat, Ramon Ros canonge d’Elna i els cavallers de Perpinyà Llorenç de Sinisterra i Jacint Ham entre d’altres, acusats de conspirar amb els francesos.
1640, 10 de setembre: Pau Claris, president de la Generalitat de Catalunya, convoca un Parlament revolucionari (Junta de braços) per la defensa de la terra. S’institueix un jurament de fidelitat a la pàtria i a la Generalitat que juren, des del 27 de setembre, els 246 assistents de la primera convocatòria i s’hi van afegint més síndics a mesura que arriben a la convocatòria parlamentària. El braç popular es multiplica passant de 72 síndics a 323. L’assemblea esdevé un organisme consultiu que cedeix els aspectes executius a una Junta dels diputats i una Trentasisena sortida de la Junta de Braços formada per persones dels tres estaments i amb síndics de Barcelona, Lleida, Vilafranca del Penedès, Girona, Cervera Granollers i Vic. També hi era l’abat de Cuixà. Es fa una emissió de deute públic de 300 mil lliures subscrit per més de quatracentes persones, moltes barcelonines, en especial mercaders, botiguers, nobles i ciutadans honrats, però no hi manquen un nombre remarcable de menestrals. Es crea un tribunal suprem, una Junta d’hisenda i una de guerra o lleves. És declaren desafectes i enemics de la pàtria els dissidents.
1640, 17-21 de setembre: Inici de l’organització militar de Catalunya: companyies d’almogàvers més tard anomenats “miquelets”
1640, 24 de setembre: Conferència de Ceret entre Ramon de Guimerà i els mariscals francesos d’Espenan i Du Plessis-Besançon. L’11 de setembre de 1640 Ramon de Guimerà havia rebut poders de la Junta de Pau Claris per negociar formalment l’ajuda militar francesa. La Junta de Braços tenia clar que era “cosa de risa voler fer guerra amb gent de somatent”. S’acorda 2.000 cavalls i 6.000 infants per tres mesos pagats per la Generalitat per mesades anticipades.
1640, 20-27 d’octubre: Conferència de Barcelona entre francesos i catalans. Es confirma l’ajut militar de França.
1640, 24 de novembre: entra per Vinarós i Ulldecona l’exèrcit hispànic del Marqués de los Vélez procedent d’Aragó amb 4.000 cavalls i 30.000 homes. La por de l’extensió de la rebel.lió catalana pel País Valencià explica la geoestratègia de l’exèrcit espanyol que d’immediat esclafa la Tortosa revoltada. Entretant l’exèrcit espanyol de Juan de Garay segueix al Rosselló. Fi dels contactes diplomàtics entre la Generalitat i Madrid a càrrec del caputxi Bernardí de Manlleu. El 8 de desembre comença la invasió de Catalunya des de Tortosa. 15 de desembre massacre de Cambrils per l’exèrcit espanyol: 1.100 morts malgrat pactes de rendició.
1640, desembre: Caiguda de Tarragona el 24 de desembre i avanç continuat de l’exèrcit del de los Vélez fins a Martorell, feu del marquès de los Vélez que permet la matança i degollament dels habitants per l’exèrcit, com un càstig als seus vassalls..
1640, 1-15 de desembre: Alçament de Portugal contra la Monarquia Hispànica. Demana la independència i corona com a rei Joan IV, príncep de Bragança.
1640, 27 de desembre: S’instauren conferències mixtes de diputats, consellers i d’altres persones notables. Aquest sistema mancomunat de govern substituiex la Trentasisena. Celebrà la primera reunió el 28 de desembre i va durar tota la guerra. Durant la guerra, Catalunya, a més de mantenir un batalló català, va sostenir tota l’organització civil inclosa la política monetària i l’encunyació de moneda, cosa que ha fet parlar de l’existència, a la pràctica, d’una república coronada.
|
